Mor l'artista manresana Àngela Falcó als 62 anys d'edat

La pintora va destacar a la dècada dels 90 i principis dels 2000 amb un estil molt ben valorat i va exposar en diverses ocasions a la seva ciutat a i Nova York Manresa 13 NOV 2024 16:03 Actualitzada 13 NOV 2024 19:49 La vida d'Àngela Falcó Pujol (Manresa, 1962) es va apagar ahir dimarts a l'edat de 62 anys a causa d'una malaltia. Tot i que feia uns quants anys que estava retirada, el seu és un dels noms més destacats de l'art a la capital del Bages del canvi de segle. Des de meitat dels anys 80 i fins entrada la primera dècada dels 2000, Falcó va destacar amb una obra abstracte i geomètrica, plena de lluminositat, que es va veure tant a la seva ciutat com a Barcelona, Nova York, el Japó i Kuwait, entre altres llocs. La vetlla per amics i familiars té lloc aquest dimecres a la tarda i, demà dijous al matí, de 9 a 12 h al Tanatori Àltima (carrer del Bruc, 11-13). No hi haurà cerimònia oberta. Una filòloga enamorada de la pintura "En la meva obra intento plasmar la tensió que hi ha entre la raó i la passió", va manifestar Falcó, germana del també pintor Joaquim Falcó, a aquest diari en la prèvia de l'exposició que l'estiu de l'any 2000 va acollir la sala de la Plana de l'Om, aleshores seu de la Fundació Caixa Manresa. Inaugurada en plena Festa Major, aquella exhibició al cor de la capital bagenca va ser un dels punts àlgids de la seva trajectòria. Àngela Falcó va néixer el 1962 a Manresa, es va llicenciar en filologia semítica (especialitat àrab) el 1987 i el curs 1899-89 va ampliar estudis a la Universitat de Kuwait gràcies a una beca. Tal com explica la fitxa biogràfica que presenta l'espai sobre els artistes locals de la pàgina web del Museu de Manresa, les seves pintures són "malenconioses" i, en les seves mateixes paraules, "silencioses". La manresana va treballar sobretot amb oli i acrílic sobre tela. El 1988 va exposar a la Kuwait National Society For Formative Arts, de Kuwait, la primera d'un seguit de mostres individuals en les quals va mostrar la seva obra. Durant els anys 90, la pintura de Falcó es va veure a la Galeria Tertre, de Mataró (1991), el Centre Cultural Can Ventosa de La Caixa, a Eivissa (1994) i la Galeria Senda, de Barcelona (1995). Els anys 1992 i 1993 va residir a Nova York, on va treballar com a assistenta a la Cast Iron Gallery. En aquesta sala de Manhattan hi va exposar els anys 1992, 1993 i 2000. No van ser, però, les úniques exhibicions individuals que va realitzar a la ciutat nord-americana: el 1992 també va penjar els seus quadres a la Dannenberg Gallery i, l'any següent, ho va fer a la City University of New York. Exposicions individuals a Manresa En la segona meitat dels 90 i l'inici del nou segle, Falcó va protagonitzar quatre exposicions a Manresa. La primera va ser a la Nova Vella Sala, el 1996, i l'any següent a la Galeria Giacometti. L'artista bagenca també va omplir la sala d'exposicions de la Fundació Caixa Manresa, l'estiu del 2000, amb una mostra comissariada per Jaume Oliveras. El maig del 2001, va lluir obra al restaurant Las Vegas. I, dos anys després, va tornar a treure la pintura del taller i va exposar a la galeria Rua X d'Art, l'estiu del 2003. Joan Aguiló i Àngela Falcó van exposar plegats a la Sala d'Art Rubiralta, l'any 2005 Joan Aguiló i Àngela Falcó van exposar plegats a la Sala d'Art Rubiralta, l'any 2005 / ARXIU/CARLES BLAYA La pintura de Falcó també va formar part d'una desena d'exposicions col·lectives, tant a la seva ciutat (Galeria Segio Sánchez, Rua X d'Art) com en destins tan allunyats com Osaka (Japó) i, novament, Nova York. El març del 2003, va ser una de les artistes de la col·lectiva Teixint el propi destí, a la biblioteca del Casino, i dos anys després va participar en la iniciativa Art al carrer i Art & Preu, que va organitzar Art Rubiralta. En aquest mateix indret va mostrar Falcó, el 2005, la seva obra en una mostra conjunta amb Joan Aguiló. El 2008, la manresana va participar en una col·lectiva del cicle Dones del Món organitzat pel col·lectiu artístic Gènere i gèneres al Museu de Manresa. En una entrevista publicada el març del 1997 a Regió7, Àngela Falcó va declarar que "penso i defenso la puresa de l'art" i va confessar que "m'entristeix intercanviar una obra d'art per diners". Dues frases que posen de manifest el genuí sentiment envers la pràctica artística que sempre va expressar la manresana.